Crèdits & Copyright: Stanislav Volskiy. Annotacions: Judy Schmidt
La constel·lació d’Orió és molt més que tres estrelles seguides.
És una direcció de l’espai rica en impressionants nebuloses. Per apreciar millor aquesta coneguda franja de cel, es va fer una exposició extremadament llarga durant moltes nits serenes del 2013 i del 2014. Després de 212 hores de temps de càmera i un any addicional de processament, vet aquí aquest collage de 1400 exposicions que abasta més de 40 vegades el diàmetre angular de la Lluna. Un dels detalls interessants que s’han fet visibles, un que crida l’atenció particularment és l’Anell de Barnard, el filament circular de color vermell brillant que arqueja cap a baix des del centre. La nebulosa Roseta no és la nebulosa vermella gegant que hi ha prop de la part superior de la imatge, és una nebulosa més gran però menys famosa coneguda com a Lambda Orionis. La nebulosa Roseta és visible, però: és la nebulosa vermella i blanca que hi ha a la part superior esquerra. L’estrella de color taronja situada just damunt del centre de la imatge és Betelgeuse, mentre que l’estrella blava de la part inferior dreta és Rigel. Hi ha visibles altres nebuloses famoses, com ara la nebulosa del Cap de Bruixa, la nebulosa de la Flama, la nebulosa Pell de Guineu i, si saps on mirar, la relativament petita nebulosa Cap de Cavall.
Pel que fa a les famoses tres estrelles que creuen el cinturó d’Orió el Caçador, poden ser difícils de localitzar en aquesta imatge, però un ull perspicaç les trobarà a sota i a la dreta del centre.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.
És una direcció de l’espai rica en impressionants nebuloses. Per apreciar millor aquesta coneguda franja de cel, es va fer una exposició extremadament llarga durant moltes nits serenes del 2013 i del 2014. Després de 212 hores de temps de càmera i un any addicional de processament, vet aquí aquest collage de 1400 exposicions que abasta més de 40 vegades el diàmetre angular de la Lluna. Un dels detalls interessants que s’han fet visibles, un que crida l’atenció particularment és l’Anell de Barnard, el filament circular de color vermell brillant que arqueja cap a baix des del centre. La nebulosa Roseta no és la nebulosa vermella gegant que hi ha prop de la part superior de la imatge, és una nebulosa més gran però menys famosa coneguda com a Lambda Orionis. La nebulosa Roseta és visible, però: és la nebulosa vermella i blanca que hi ha a la part superior esquerra. L’estrella de color taronja situada just damunt del centre de la imatge és Betelgeuse, mentre que l’estrella blava de la part inferior dreta és Rigel. Hi ha visibles altres nebuloses famoses, com ara la nebulosa del Cap de Bruixa, la nebulosa de la Flama, la nebulosa Pell de Guineu i, si saps on mirar, la relativament petita nebulosa Cap de Cavall.
Pel que fa a les famoses tres estrelles que creuen el cinturó d’Orió el Caçador, poden ser difícils de localitzar en aquesta imatge, però un ull perspicaç les trobarà a sota i a la dreta del centre.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.