Una exposició de 212 hores d’Orion

Crèdit & Copyright: Stanislav Volskiy. Anotations: Judy Schmidt
La constel·lació d’Orion és molt més que tres estrelles en fila, és una regió farcida de nebuloses impressionants.
Per apreciar millor aquesta coneguda franja del cel es va fer unes una exposició extremament llarga durant moltes nits clares de 2013 i de 2014. Després de 212 hores de temps de la càmera i un any addicional de processament, el resultat és aquest collage de 1.400 exposicions que abasta unes 40 vegades el diàmetre angular de la Lluna. Dels nombrosos detalls interessants que s’hi veuen, un que crida l’atenció particularment és el Bucle de Barnard, el filament circular vermell brillant que s’arqueja cap avall des del centre.
La nebulosa Roseta no és la nebulosa gegant vermella de la part superior de la imatge, que és una nebulosa més gran però menys popular coneguda com a Lambda Orionis. La nebulosa Roseta és la nebulosa vermella i blanca que hi ha a la part superior esquerra. L’estrella de color taronja que es veu per damunt del centre del fotograma és Betelgeuse, i l’estrella blava de la part inferior dreta és Rigel. Altres famoses nebuloses visibles són la nebulosa Cap de Bruixa, la nebulosa de la Flama, la nebulosa Pell de Guineu i, si ho sabeu buscar, la comparativament petita nebulosa Cap de Cavall. Poden ser difícils de localitzar per damunt de les famoses tres estrelles que creuen el cinturó d’Orion el Caçador, però un ull perspicaç les trobarà just a sota i a la dreta del centre de la imatge.

Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.