30 de juliol de 2011
Història de dos hemisferis
Una recerca per trobar els cels nocturns més foscos del planeta Terra ha donat lloc a aquesta panoràmica fascinant.
La composició encabeix en una sola imatge els horitzons visibles des dels dos hemisferis de la Via Làctia amb dues fotografies del cel preses, d’una banda, des de l’illa canària de La Palma (a dalt), a l’hemisferi nord, i, d’altra, des del desert d’Atacama, a l’hemisferi sud.
Els fotògrafs van escollir aquests llocs perquè oferien els cels foscs que es gaudeix a l’observatori de Roque de los Muchachos, a La Palma, i a l’observatori Paranal, a Xile. Però també perquè permetien que els pols nord i sud de la Via Làctia estiguessin a prop del zenit local, cosa que limitava el feble i difús resplendor del pla de la Via Làctia sobre els horitzons muntanyosos. Com a resultat, és possible resseguir completament una banda de llum encara més feble en forma de S, que és la llum solar dispersada per la pols al llarg de pla de l’eclíptica del Sistema Solar.
La composició encabeix en una sola imatge els horitzons visibles des dels dos hemisferis de la Via Làctia amb dues fotografies del cel preses, d’una banda, des de l’illa canària de La Palma (a dalt), a l’hemisferi nord, i, d’altra, des del desert d’Atacama, a l’hemisferi sud.
Els fotògrafs van escollir aquests llocs perquè oferien els cels foscs que es gaudeix a l’observatori de Roque de los Muchachos, a La Palma, i a l’observatori Paranal, a Xile. Però també perquè permetien que els pols nord i sud de la Via Làctia estiguessin a prop del zenit local, cosa que limitava el feble i difús resplendor del pla de la Via Làctia sobre els horitzons muntanyosos. Com a resultat, és possible resseguir completament una banda de llum encara més feble en forma de S, que és la llum solar dispersada per la pols al llarg de pla de l’eclíptica del Sistema Solar.
acebook