Va ser una de les tempestes més grans i de més llarga durada mai registrada en el Sistema Solar.
Vista per primera vegada a finals del 2010, aquesta formació de núvols que es veu a l’hemisferi nord de Saturn va començar sent més gran que la Terra i aviat es va estendre per tot el planeta. La tempesta es va seguir no només des de la Terra, sinó també des de prop per la sonda Cassini que aleshores orbitava Saturn. En la imatge en infraroig i fals color, el color taronja indica els núvols profunds de l’atmosfera, i els colors clars realcen els núvols de més amunt. Els anells de Saturn apareixen gairebé de costat en la fina línia horitzontal blava, i les bandes fosques deformades són les ombres d’aquests anells projectades pel Sol sobre els núvols. Es va pensar que la tempesta, una font de soroll de ràdio a causa dels llamps, estava relacionada amb els canvis estacionals quan la primavera emergeix al nord de Saturn. Sis mesos després, la icònica tempesta donava la volta a tot el planeta; després va intentar absorbir la seva pròpia cua, cosa que, sorprenentment, va fer que s’esvaís.