Crèdit & Copyright: László Francsics
La Lluna es veu normalment en subtils tons grisos o grocs. Però per fer aquesta imatge telescòpica i multicolor del paisatge lunar captat durant la fase plena s’han exagerat les petites i mesurables diferències de color.
Els diversos colors corresponen a diferències reals en la composició química de la superfície lunar. Els tons blaus revelen àrees riques de titani, mentre que els colors taronja i morat mostren regions relativament pobres en titani i ferro.
El familiar Mar de la Tranquil·litat, o Mare Tranquillitatis, és l’àrea blava que hi ha a la cantonada superior dreta. A la part inferior esquerra, les línies blanques irradien les terres altes ataronjades del cràter Tycho de 85 quilòmetres d’ample. Per sobre d’ell i a la part superior esquerra, els raigs foscos del cràter Copernicus s’estenen cap al Mar de les Pluges (Mare Imbrium).
Calibrades mitjançant les mostres de roques de les missions Apol·lo, les imatges multicolors similars fetes per les sondes es fan servir per explorar la composició global de la superfície de la Lluna.
Els diversos colors corresponen a diferències reals en la composició química de la superfície lunar. Els tons blaus revelen àrees riques de titani, mentre que els colors taronja i morat mostren regions relativament pobres en titani i ferro.
El familiar Mar de la Tranquil·litat, o Mare Tranquillitatis, és l’àrea blava que hi ha a la cantonada superior dreta. A la part inferior esquerra, les línies blanques irradien les terres altes ataronjades del cràter Tycho de 85 quilòmetres d’ample. Per sobre d’ell i a la part superior esquerra, els raigs foscos del cràter Copernicus s’estenen cap al Mar de les Pluges (Mare Imbrium).
Calibrades mitjançant les mostres de roques de les missions Apol·lo, les imatges multicolors similars fetes per les sondes es fan servir per explorar la composició global de la superfície de la Lluna.