Una protoestrella que s’evapora

Crèdits: NASA, ESA, Hubble Heritage Team (STScI/AURA) & IPHAS
Arribarà un dia en què aquest núvol interestel·lar en forma d’eruga es convertirà en una nebulosa amb forma de papallona? Ningú no ho sap.
El cas és que, a l’interior, IRAS 20324+4057 s’està contraient per formar una nova estrella. A l’exterior, però, la llum i els vents energètics estan erosionant la major part del gas i de la pols que podria servir per formar l’estrella. Per tant, ningú no sap quina massa tindrà l’estrella resultant i, per tant, ningú no sap el destí d’aquesta estrella.
Si els vents i la llum redueixen gradualment la massa de la protoestrella fins a prop a la del Sol, algun dia l’atmosfera exterior d’aquesta nova estrella podria expandir-se en una nebulosa planetària, fins i tot, en una que s’assemblaria a una papallona. Alternativament, si el capoll estel·lar conserva suficient massa es formarà una estrella massiva que un dia esclatarà i donarà lloc a una supernova.
La batalla entre la gravetat i la llum segurament trigarà més de 100.000 anys, però les observacions i deduccions intel·ligents podrien donar pistes reveladores molt abans d’això.
Aquesta imatge va ser feta pel Telescopi Espacial Hubble el 2006 però es va publicar la setmana passada. La nebulosa protoestel·lar IRAS 20324+4057 abasta prop d’un any llum i es troba a uns 4.500 anys llum de distància a la constel·lació Cygnus.