Dins de l'”urpa” d’aquest monstre solar podrien cabre fàcilment deu Terres.
En aquesta seqüència time lapse de mitja hora condensada es veu el monstre, en realitat una enorme protuberància eruptiva, movent-se cap a l’exterior del Sol. Però aquesta protuberància és important no només per la seva grandària sinó també per la seva forma. La forma retorçada de vuit indica la formació d’un complex camp magnètic a través de les partícules solars emergents. La rotació diferencial del gas que es produeix per sota de la superfície del Sol podria ajudar a explicar l’explosió superficial.
Aquesta seqüència de cinc fotogrames va ser feta a principis de 2000 pel satèl·lit SOHO que orbita el Sol.
Tot i que les grans protuberàncies i les energètiques ejeccions de massa coronal (CMEs) són relativament rares, actualment estan succeint més sovint perquè estem a prop del màxim solar, és a dir, el pic de taques i d’activitat en el cicle solar d’onze anys.
En aquesta seqüència time lapse de mitja hora condensada es veu el monstre, en realitat una enorme protuberància eruptiva, movent-se cap a l’exterior del Sol. Però aquesta protuberància és important no només per la seva grandària sinó també per la seva forma. La forma retorçada de vuit indica la formació d’un complex camp magnètic a través de les partícules solars emergents. La rotació diferencial del gas que es produeix per sota de la superfície del Sol podria ajudar a explicar l’explosió superficial.
Aquesta seqüència de cinc fotogrames va ser feta a principis de 2000 pel satèl·lit SOHO que orbita el Sol.
Tot i que les grans protuberàncies i les energètiques ejeccions de massa coronal (CMEs) són relativament rares, actualment estan succeint més sovint perquè estem a prop del màxim solar, és a dir, el pic de taques i d’activitat en el cicle solar d’onze anys.