A la dècada de 1920, examinant les plaques fotogràfiques del telescopi de 100 polzades de l’Observatori de Mount Wilson, Edwin Hubble va determinar la distància de la nebulosa d’Andròmeda, i va demostrar de manera categòrica l’existència d’altres galàxies més enllà de la Via Làctia.
Al requadre de la part inferior dreta de la imatge es mostren les històriques anotacions de Hubble. Al seu voltant hi ha dues fotografies de la regió fetes gairebé 90 anys després per un telescopi terrestre i pel Telescopi Espacial Hubble.
Comparant diferents plaques, Hubble buscava novas, o sigui, estrelles amb un augment sobtat de brillantor. En aquesta placa en va trobar diverses i les va marcar amb una “N”. Més tard, va descobrir que la que hi ha prop de la cantonada superior dreta (marcada amb línies) era en realitat un tipus d’estrella variable coneguda com a cefeida; aleshores va tatxar la “N” i va escriure “VAR!”.
Gràcies al treball de l’astrònoma de Harvard Henrietta Leavitt, les cefeides, que són estrelles polsants que varien amb regularitat, es poden utilitzar com a fars estàndards per a determinar distàncies.
La identificació d’una cefeida va permetre a Hubble demostrar que Andròmeda no era un petit cúmul d’estrelles i gas dins de la nostra galàxia sinó una gran galàxia que es troba a una considerable distància de la Via Làctia.
El descobriment de Hubble és responsable d’establir el nostre concepte modern d’un Univers ple de galàxies.
Al requadre de la part inferior dreta de la imatge es mostren les històriques anotacions de Hubble. Al seu voltant hi ha dues fotografies de la regió fetes gairebé 90 anys després per un telescopi terrestre i pel Telescopi Espacial Hubble.
Comparant diferents plaques, Hubble buscava novas, o sigui, estrelles amb un augment sobtat de brillantor. En aquesta placa en va trobar diverses i les va marcar amb una “N”. Més tard, va descobrir que la que hi ha prop de la cantonada superior dreta (marcada amb línies) era en realitat un tipus d’estrella variable coneguda com a cefeida; aleshores va tatxar la “N” i va escriure “VAR!”.
Gràcies al treball de l’astrònoma de Harvard Henrietta Leavitt, les cefeides, que són estrelles polsants que varien amb regularitat, es poden utilitzar com a fars estàndards per a determinar distàncies.
La identificació d’una cefeida va permetre a Hubble demostrar que Andròmeda no era un petit cúmul d’estrelles i gas dins de la nostra galàxia sinó una gran galàxia que es troba a una considerable distància de la Via Làctia.
El descobriment de Hubble és responsable d’establir el nostre concepte modern d’un Univers ple de galàxies.