Via Làctia amb luminescència austral

Una luminescència atmosfèrica excepcionalment intensa inunda aquesta escena captada l’abril passat durant una nit de l’hivern xilè després de la posta del Sol. La panoràmica també està plena d’estrelles, cúmuls i nebuloses al llarg de la Via Làctia meridional com ara els núvols Gran i Petit de Magallanes.
La luminescència atmosfèrica s’origina a una altitud similar a les aurores i es deu a la quimioluminescència, és a dir, a la producció de llum per excitació química. Habitualment enregistrada per les càmeres digitals sensibles amb un to verdós, la luminescència tant verda com vermella prové sobretot dels àtoms d’oxigen atmosfèric en densitats molt baixes; sovint apareix en les nits de l’hemisferi sud.
Aquella fosca nit la intensa luminescència atmosfèrica es podia veure a ull nu però sense color, com la Via Làctia. Mart, Saturn i la brillant estrella Antares de Scorpius formen un triangle a l’esquerra. La carretera condueix a la muntanya Cerro Paranal de 2.600 metres d’altura així com als grans telescopis de l’Observatori Europeu del Sud.

Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.
Versió en català d'Astronomy Picture Of the Day