Via Làctia i luminescència austral

Una luminescència excepcional, captada la setmana passada després del capvespre en una nit de tardor xilena, inunda aquesta vista de tot el firmament des de l’Observatori Las Campanas. La luminescència era tan intensa que apagava parts de la Via Làctia a mesura que s’arquejava per damunt del desert d’Atacama.
La luminescència s’origina a una altitud semblant a la de les aurores i és causada per la quimioluminescència, és a dir, la producció de llum a través de l’excitació química. L’emissió de luminescència, habitualment registrada en color per càmeres digitals sensibles, aquí té una aparença ardent. Prové principalment dels àtoms d’oxigen atmosfèric a densitats extremadament baixes i ha sovintejat a l’hemisferi sud durant els últims anys.
En aquella nit fosca, la intensa luminescència es veia a ull nu com la Via Làctia, però sense colors. Júpiter és el far celeste més brillant, situat enfront del Sol i a prop del bulb central de la Via Làctia que s’alça sobre l’horitzó oriental (a dalt). El Gran i el Petit Núvol de Magalhães brillen a través de la luminescència a la part inferior esquerra del pla galàctic, a l’horitzó sud.