Zeta Oph, l’estrella fugitiva

Com un vaixell que solca un mar còsmic, l’estrella fugitiva Zeta Ophiuchi produeix l’ona interestel·lar arquejada o arc de xoc que es veu en aquesta impressionant imatge infraroja en fals color.
La blavosa Zeta Oph, una estrella unes 20 vegades més massiva que el Sol, és a prop del centre de la imatge i es mou cap a l’esquerra a 24 quilòmetres per segon. Va precedida per un fort vent estel·lar que comprimeix i escalfa el material interestel·lar polsegós i conforma el front de xoc corbat. Al seu voltant hi ha núvols de material relativament inalterat.
Què és el que impulsa el moviment d’aquesta estrella? Probablement Zeta Oph formava part d’un sistema estel·lar binari en què l’estrella companya era més massiva i, per tant, de vida més curta. Quan aquesta companya va esclatar com una supernova, va perdre massa catastròficament i Zeta Oph va ser llançada fora del sistema.
A uns 460 anys llum de distància, Zeta Oph és 65.000 vegades més lluminosa que el Sol; seria una de les estrelles més brillants del cel si no estigués envoltada de pols enfosquidora.
La imatge abasta uns 1,5 graus, o sigui, 12 anys llum a la distància estimada de Zeta Ophiuchi.
Versió en català d'Astronomy Picture Of the Day