Zeta Oph, l’estrella fugitiva

Com un vaixell que solca els mars còsmics, l’estrella fugitiva Zeta Ophiuchi produeix l’ona arquejada o l’arc de xoc que es veu en aquesta sensacional fotografia infraroja en fals color. Zeta Oph, l’estrella blavosa que hi ha prop del centre, és unes 20 vegades més massiva que el Sol i es desplaça cap a l’esquerra a uns 24 quilòmetres per segon. L’intens vent estel·lar que la precedeix comprimeix i escalfa el material interestel·lar polsós i configura l’arc de xoc corbat del front.
Però, què va posar en moviment aquesta estrella? Segurament, Zeta Oph formava part d’un sistema estel·lar binari on l’estrella companya era més massiva i, per tant, de vida més curta. Quan aquesta estrella companya va explotar com una supernova i va perdre catastròficament la massa, Zeta Oph va ser expulsada del sistema.
A uns 460 anys llum de distància, Zeta Oph és 65.000 vegades més lluminosa que el Sol i seria una de les estrelles més brillants del firmament si no fos per la pols fosca que l’envolta. La imatge abasta uns 1,5 graus o 12 anys llum a la distància estimada de Zeta Ophiuchi.