La zona Goldilocks és la zona habitable al voltant d’una estrella on no hi fa ni massa calor ni massa fred per tal que a la superfície dels planetes orbitadors hi hagi aigua líquida.
Aquesta interessant infografia mostra les mides relatives d’aquestes zones per a estrelles G grogues com el Sol, així com per a estrelles nanes K taronges i estrelles nanes M vermelles, totes més fredes i tènues que el Sol. Les estrelles M (a la part superior) tenen zones Goldilocks petites i properes. També es creu que viuen llargament (uns 100 mil milions d’anys) i són molt abundants: constitueixen al voltant del 73 per cent de les estrelles de la Via Làctia. Tot i això, tenen camps magnètics molt actius i poden produir radiacions perjudicials per a la vida, amb una irradiància estimada de raigs X 400 vegades la del Sol. Les estrelles G similars al Sol (a la part inferior) tenen grans zones Goldilocks i són relativament tranquil·les, amb baixes quantitats de radiació perjudicial. Però tan sols representen el 6 per cent de les estrelles de la Via Làctia i tenen una vida molt més curta. En la recerca de planetes habitables, però, les estrelles nanes K podrien ser adequades: tenen 40 mil milions d’anys de vida, molt més que el Sol. Amb una zona habitable relativament àmplia, produeixen quantitats modestes de radiació perjudicial. Aquestes estrelles Goldilocks representen aproximadament el 13 per cent de les estrelles de la Via Làctia.