RGBpugh.jpg)
Crèdit & Copyright: Martin Pugh
Tot i que la majoria de galàxies espirals com la Via Làctia tenen dos o més braços espirals, NGC 4725 només en té un.
En aquesta nítida composició, la spira mirabilis en solitari sembla desplegar-se des d’un anell de cúmuls blavosos d’estrelles nounades i regions vermelloses de formació estel·lar. L’estranya galàxia també exhibeix bandes de pols fosca i una estructura de barra central groguenca composta per estrelles més antigues.
NGC 4725 fa més de 100.000 anys llum de diàmetre i es troba a 41 milions d’anys llum de distància a la ben cuidada constel·lació Coma Berenices.
Les simulacions per ordinador de la formació dels braços espirals únics suggereixen que poden ser braços que van per davant o per darrere respecte a la rotació global de la galàxia.
Al fons de la composició també s’hi veu una galàxia distant amb l’aspecte més tradicional de galàxia espiral.
En aquesta nítida composició, la spira mirabilis en solitari sembla desplegar-se des d’un anell de cúmuls blavosos d’estrelles nounades i regions vermelloses de formació estel·lar. L’estranya galàxia també exhibeix bandes de pols fosca i una estructura de barra central groguenca composta per estrelles més antigues.
NGC 4725 fa més de 100.000 anys llum de diàmetre i es troba a 41 milions d’anys llum de distància a la ben cuidada constel·lació Coma Berenices.
Les simulacions per ordinador de la formació dels braços espirals únics suggereixen que poden ser braços que van per davant o per darrere respecte a la rotació global de la galàxia.
Al fons de la composició també s’hi veu una galàxia distant amb l’aspecte més tradicional de galàxia espiral.