Crèdit & Copyright: Carlos Eduardo Fairbairn
De vegades, el firmament imita el sòl.
El primer pla d’aquesta fotografia, presa el maig del 2017 des del desert d’Atacama a Xile, mostra la vora enfonsada de la caldera d’un volcà extingit. A manera de ressò poètic de la caldera, per damunt hi ha l’arc de la Via Làctia. Aquesta vista nocturna meridional inclou moltes icones famoses com ara el centre de la Via Làctia (a l’esquerra), la brillant estrella de color taronja Antares (també a l’esquerra), la constel·lació de la Creu del Sud (a prop de la part superior de l’arc) i la nebulosa rogenca de Gum (a l’extrem dret). Just per damunt de l’horitzó i enmig de dos pics volcànics llunyans hi ha el Gran Núvol de Magalhães, la galàxia satèl·lit més gran de la Via Làctia.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.
El primer pla d’aquesta fotografia, presa el maig del 2017 des del desert d’Atacama a Xile, mostra la vora enfonsada de la caldera d’un volcà extingit. A manera de ressò poètic de la caldera, per damunt hi ha l’arc de la Via Làctia. Aquesta vista nocturna meridional inclou moltes icones famoses com ara el centre de la Via Làctia (a l’esquerra), la brillant estrella de color taronja Antares (també a l’esquerra), la constel·lació de la Creu del Sud (a prop de la part superior de l’arc) i la nebulosa rogenca de Gum (a l’extrem dret). Just per damunt de l’horitzó i enmig de dos pics volcànics llunyans hi ha el Gran Núvol de Magalhães, la galàxia satèl·lit més gran de la Via Làctia.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.