Mirant a través d’Abell 68

Es pot fer servir un cúmul de galàxies com un telescopi? Doncs és més fàcil del que sembla, ja que els cúmuls de galàxies distants actuen de manera natural com a potents lents gravitatòries.
D’acord amb la teoria de la relativitat general d’Einstein, la massa gravitatòria del cúmul, dominada per la matèria fosca, doblega la llum i crea imatges ampliades i distorsionades de les galàxies més distants que hi ha darrere.
Aquesta nítida imatge infraroja del Hubble il·lustra el cas del cúmul de galàxies Abell 68 utilitzat com un telescopi gravitatori, investigat per l’astrònom aficionat Nick Rose amb ocasió del concurs Hubble Hidden Treasures de l’ESA.
Passant el cursor sobre la imatge apareixen etiquetes de zones destacades de l’escena. Les etiquetes 1 i 2 indiquen dues imatges de la mateixa galàxia de fons sota l’efecte de lent gravitatòria. La imatge distorsionada de la galàxia amb l’etiqueta 2 sembla un invasor espacial d’abans! L’etiqueta 3 assenyala una galàxia membre del cúmul, sense afectació gravitatòria, buidada del seu propi gas a mesura que s’obre camí pel mitjà intergalàctic més dens. L’etiqueta 4 indica diverses galàxies de fons que apareixen com a ratlles i arcs.
Abell 68 és a uns 2,1 mil milions d’anys llum de distància a la constel·lació Vulpecula. La regió central del cúmul en aquesta vista del Hubble abasta uns 1,2 milions d’anys llum.