Orió és una constel·lació familiar.
Les posicions aparents en dues dimensions de les seves estrelles creen un patró ben conegut sobre la volta del firmament nocturn de la Terra. En aquesta vista en 3D, però, és possible que Orió no sembli tan familiar. La il·lustració reconstrueix les posicions relatives de les brillants estrelles d’Orió, incloses les dades del catàleg d’Hipparcus de distàncies de paral·laxi. L’estrella més distant indicada és Alnilam. L’estrella del mig de la línia projectada de les tres que formen el cinturó d’Orió quan es veu des de la Terra, Alnilam es troba a gairebé 2.000 anys llum de distància, unes 3 vegades més que les estrelles del cinturó Alnitak i Mintaka. Aparentment, Rigel i Betelgeuse brillen més en el firmament de la Terra, cosa que fa que Alnilam, més distant, sigui intrínsecament (en magnitud absoluta) l’estrella més brillant d’Orió. En el catàleg d’Hipparcus, els errors de paral·laxi mesurats per a les estrelles d’Orió es poden traduir en errors de distància d’uns 100 anys llum.