Crèdit & Copyright: Alan Friedman (Averted Imagination)
El Sol ha esdevingut un lloc força concorregut.
Fa tan sols dues setmanes, el Sol va ser captat lluint nombroses regions tumultuoses com ara les regions actives de taques AR 2036 (a la part superior de la imatge) i AR 2036 (prop del centre).
Fa tan sols quatre anys, el Sol estava sortint d’un mínim solar inusualment tranquil que havia durat anys. La imatge, en fals color i invertida, es va gravar en un únic color de llum anomenat Hidrogen Alfa.
Les espícules cobreixen gran part de la cara del Sol com una catifa. La brillantor gradual que hi ha a les vores, anomenada enfosquiment del limbe, està causada per l’augment de l’absorció del gas solar relativament fred. Just a les vores sobresurten diverses protuberàncies filamentoses, mentre que les protuberàncies de la cara es veuen com a ratlles lluminoses.
El més interessant visualment és segurament les regions actives enredades magnèticament que contenen taques solars relativament fredes i que es veuen com a punts blancs.
Actualment en el màxim solar —la fase més activa del cicle magnètic d’11 anys— el camp magnètic del Sol està creant nombroses “espurnes” que inclouen protuberàncies eruptives, ejeccions de massa coronal i flamarades que emeten núvols de partícules que poden impactar la Terra i provocar aurores.
Fa dos anys, una flamarada va llançar al Sistema Solar un torrent de partícules carregades que podria haver afectat els satèl·lits i les xarxes d’energia si hagués colpejat el planeta Terra.
Fa tan sols dues setmanes, el Sol va ser captat lluint nombroses regions tumultuoses com ara les regions actives de taques AR 2036 (a la part superior de la imatge) i AR 2036 (prop del centre).
Fa tan sols quatre anys, el Sol estava sortint d’un mínim solar inusualment tranquil que havia durat anys. La imatge, en fals color i invertida, es va gravar en un únic color de llum anomenat Hidrogen Alfa.
Les espícules cobreixen gran part de la cara del Sol com una catifa. La brillantor gradual que hi ha a les vores, anomenada enfosquiment del limbe, està causada per l’augment de l’absorció del gas solar relativament fred. Just a les vores sobresurten diverses protuberàncies filamentoses, mentre que les protuberàncies de la cara es veuen com a ratlles lluminoses.
El més interessant visualment és segurament les regions actives enredades magnèticament que contenen taques solars relativament fredes i que es veuen com a punts blancs.
Actualment en el màxim solar —la fase més activa del cicle magnètic d’11 anys— el camp magnètic del Sol està creant nombroses “espurnes” que inclouen protuberàncies eruptives, ejeccions de massa coronal i flamarades que emeten núvols de partícules que poden impactar la Terra i provocar aurores.
Fa dos anys, una flamarada va llançar al Sistema Solar un torrent de partícules carregades que podria haver afectat els satèl·lits i les xarxes d’energia si hagués colpejat el planeta Terra.