Crèdits: Rajos X: NASA / CXC / Caltech / P.Ogle et al.
Òptica: NASA/STScI, IR – NASA/JPL-Caltech. Ràdio: NSF/NRAO/VLA
Òptica: NASA/STScI, IR – NASA/JPL-Caltech. Ràdio: NSF/NRAO/VLA
Els braços espirals de la brillant i activa galàxia M106 s’estenen en aquest notable retrat multi-longitud d’ona realitzat amb les dades des de la ràdio als rajos X de l’espectre electromagnètic.
M106, també coneguda com a NGC 4258, es troba a la constel·lació septentrional Canes Venatici. La distància ben mesurada de M106 és de 23,5 milions d’anys llum, de manera que aquesta escena fa uns 60.000 anys llum de diàmetre.
Les grans franges de pols fosca, els cúmuls d’estrelles joves i les regions de formació estel·lar, tots típics de les grans galàxies espirals, dibuixen els braços que convergeixen en un nucli brillant. Però aquesta composició ressalta dos braços anòmals en ràdio (porpra) i raigs X (blau) que semblen sorgir de la regió central de M106, cosa que prova l’existència d’energètics dolls de material que esclata en el disc de la galàxia. Aquests dolls s’alimenten segurament de la matèria que cau en un forat negre central massiu.
M106, també coneguda com a NGC 4258, es troba a la constel·lació septentrional Canes Venatici. La distància ben mesurada de M106 és de 23,5 milions d’anys llum, de manera que aquesta escena fa uns 60.000 anys llum de diàmetre.
Les grans franges de pols fosca, els cúmuls d’estrelles joves i les regions de formació estel·lar, tots típics de les grans galàxies espirals, dibuixen els braços que convergeixen en un nucli brillant. Però aquesta composició ressalta dos braços anòmals en ràdio (porpra) i raigs X (blau) que semblen sorgir de la regió central de M106, cosa que prova l’existència d’energètics dolls de material que esclata en el disc de la galàxia. Aquests dolls s’alimenten segurament de la matèria que cau en un forat negre central massiu.