Al veïnat de la nebulosa del Con s’hi pot trobar formes i textures estranyes. Aquestes formes insòlites s’originen en la fina pols interestel·lar que reacciona de maneres complexes amb la llum energètica i el gas calent expulsats per estrelles joves.
L’estrella més brillant de la dreta de la imatge és S Mon, mentre que la regió just a sota d’ella rep el sobrenom de la nebulosa de la Pell de Guineu pel seu color i estructura. La resplendor blava que envolta S Mon prové de la reflexió: la pols veïna reflecteix la llum procedent de l’estrella brillant. La resplendor vermella que cobreix tota la regió prové no només de la reflexió de la pols sinó també de l’emissió de gas hidrogen ionitzat per la llum estel·lar.
S Mon forma part d’un jove cúmul obert d’estrelles anomenat NGC 2264 situat a uns 2.500 anys llum de distància a la constel·lació de l’Unicorn (Monoceros). Tot i que apunta directament a S Mon, els detalls de l’origen de l’enigmàtica i geomètrica nebulosa del Con, visible a l’extrem esquerre, segueixen sent un misteri.
L’estrella més brillant de la dreta de la imatge és S Mon, mentre que la regió just a sota d’ella rep el sobrenom de la nebulosa de la Pell de Guineu pel seu color i estructura. La resplendor blava que envolta S Mon prové de la reflexió: la pols veïna reflecteix la llum procedent de l’estrella brillant. La resplendor vermella que cobreix tota la regió prové no només de la reflexió de la pols sinó també de l’emissió de gas hidrogen ionitzat per la llum estel·lar.
S Mon forma part d’un jove cúmul obert d’estrelles anomenat NGC 2264 situat a uns 2.500 anys llum de distància a la constel·lació de l’Unicorn (Monoceros). Tot i que apunta directament a S Mon, els detalls de l’origen de l’enigmàtica i geomètrica nebulosa del Con, visible a l’extrem esquerre, segueixen sent un misteri.
