Prop del centre d’aquest nítid retrat còsmic, en el cor de la nebulosa d’Orió, hi ha quatre estrelles massives i calentes conegudes com el Trapezi.
Agrupades en una regió d’uns 1,5 anys llum de radi, dominen el nucli del dens cúmul estel·lar de la nebulosa d’Orió. La radiació ultraviolada ionitzant procedent de les estrelles del Trapezi, sobretot de la més brillant Theta-1 Orionis C, impulsa tota la resplendor visible d’aquesta complexa regió de formació estel·lar. Fa uns tres milions d’anys, quan era jove, el cúmul de la nebulosa d’Orió era encara més compacte. Un estudi dinàmic indica que les col·lisions estel·lars fugitives en una edat anterior podrien haver engendrat un forat negre amb més de 100 vegades la massa del Sol. La presència d’un forat negre dins del cúmul podria explicar les altes velocitats observades de les estrelles del Trapezi. La distància de la nebulosa d’Orió, d’uns 1.500 anys llum, el faria ser un dels forats negres més propers a la Terra.