Els glòbuls de Thackeray

Crèdit & Copyright: T. Rector (U. Alaska Anchorage), & N.S. van der Bliek (NOAO/AURA/NSF)
Són pelusses de pols més grans que les que es troben sota el llit.
Situats en rics camps d’estrelles i de gas hidrogen brillant, aquests núvols opacs de pols interestel·lar i de gas són tan enormes que podrien generar estrelles.
La seva llar s’anomena IC 2944, una guarderia estel·lar resplendent que es troba a uns 5.900 anys llum de distància a la constel·lació Centaurus.
El més gran d’aquests glòbuls foscos, observat per primera vegada per l’astrònom sud-africà A.D. Thackeray el 1950, consisteix segurament en dos núvols separats però superposats, cadascun de més d’un any llum d’amplada.
Aquesta imatge captada pel telescopi Blanco de 4 metres que hi ha a Cerro Tololo (Xile), juntament amb altres dades, indica que els glòbuls de Thackeray estan fracturats i regirats com a conseqüència de la intensa radiació ultraviolada procedent de les estrelles joves i calentes que ja donen energia i escalfen la nebulosa d’emissió.
En última instància, l’entorn hostil podria dissipar aquests glòbuls foscos, com trossos còsmics de mantega en una paella calenta.