Crèdits: Dades: Hubble Legacy Archive. Processament: Robert Gendler
Prop del centre d’aquesta fotografia còsmica, en el cor de la nebulosa d’Orion, hi ha quatre estrelles massives i calentes conegudes com el Trapezi. Agrupades en una regió d’uns 1,5 anys llum de radi, dominen el nucli del dens cúmul estel·lar de la nebulosa d’Orion.
La radiació ultraviolada ionitzant procedent de les estrelles del Trapezi, sobretot de la més brillant Theta 1 Orionis C, impulsa tota la resplendor visible d’aquesta complexa regió de formació d’estrelles.
Fa uns tres milions d’anys, quan era jove, el cúmul de la nebulosa d’Orion era encara més compacte.
Un estudi recent indica que les col·lisions estel·lars a una edat primerenca podrien haver engendrat un forat negre amb més de 100 vegades la massa del Sol. La presència d’un forat negre dins del cúmul podria explicar les altes velocitats observades de les estrelles del Trapezi. La distància de la nebulosa d’Orion, uns 1.500 anys llum, el fa ser el forat negre conegut més proper al planeta Terra.
La radiació ultraviolada ionitzant procedent de les estrelles del Trapezi, sobretot de la més brillant Theta 1 Orionis C, impulsa tota la resplendor visible d’aquesta complexa regió de formació d’estrelles.
Fa uns tres milions d’anys, quan era jove, el cúmul de la nebulosa d’Orion era encara més compacte.
Un estudi recent indica que les col·lisions estel·lars a una edat primerenca podrien haver engendrat un forat negre amb més de 100 vegades la massa del Sol. La presència d’un forat negre dins del cúmul podria explicar les altes velocitats observades de les estrelles del Trapezi. La distància de la nebulosa d’Orion, uns 1.500 anys llum, el fa ser el forat negre conegut més proper al planeta Terra.