Crèdit & Copyright: Martin Pugh
El 1716, l’astrònom anglès Edmond Halley va anotar: “Això no és més que una petita taca, però es fa veure a l’ull nu, quan el cel està serè i la Lluna absent”.
Avui dia, M 13 està reconegut modestament com el Gran Cúmul globular d’Hèrcules, un dels cúmuls globulars d’estrelles més brillants del cel del nord. Les imatges de telescopi revelen els centenars de milers d’estrelles de l’espectacular cúmul.
A una distància de 25.000 anys llum, les estrelles del cúmul es concentren en una zona de 150 anys llum de diàmetre, però a prop del nucli del cúmul, en un cub de tan sols 3 anys llum de costat, podria haver més de 100 estrelles. A tall de comparació, l’estrella més propera al Sol és a més de 4 anys llum de distància.
Aquesta nítida imatge mostra el dens nucli del cúmul així com les parts més externes de M 13. Les estrelles gegants vermelles i blaves evolucionades del cúmul es veuen en tons groguencs i blaus.
Avui dia, M 13 està reconegut modestament com el Gran Cúmul globular d’Hèrcules, un dels cúmuls globulars d’estrelles més brillants del cel del nord. Les imatges de telescopi revelen els centenars de milers d’estrelles de l’espectacular cúmul.
A una distància de 25.000 anys llum, les estrelles del cúmul es concentren en una zona de 150 anys llum de diàmetre, però a prop del nucli del cúmul, en un cub de tan sols 3 anys llum de costat, podria haver més de 100 estrelles. A tall de comparació, l’estrella més propera al Sol és a més de 4 anys llum de distància.
Aquesta nítida imatge mostra el dens nucli del cúmul així com les parts més externes de M 13. Les estrelles gegants vermelles i blaves evolucionades del cúmul es veuen en tons groguencs i blaus.