Crèdits & Copyright: Rogelio Bernal Andreo (Deep Sky Colors)
És fàcil perdre’s seguint els intricats filaments d’aquesta detallada composició del feble romanent de supernova Simeis 147 (S147). També catalogat com SH2-240, té un diàmetre d’uns 3 graus o 6 llunes plenes en el cel. Això és prop de 150 anys llum a la distància estimada de 3.000 anys llum del núvol de restes estel·lars.
A la dreta es veu la brillant estrella Elnath (Beta Tauri) que es troba en els límits de les constel·lacions Taurus i Auriga i gairebé exactament en oposició al centre de la galàxia en el cel del planeta Terra.
Aquesta nítida composició inclou les dades visuals captades a través d’un filtre de banda estreta per tal de ressaltar l’emissió procedent dels àtoms d’hidrogen del gas impactat i resplendent.
El romanent de supernova té una edat estimada d’uns 40.000 anys, o sigui que la llum de la massiva explosió estel·lar va arribar a la Terra per primera vegada fa 40.000 anys. Però el romanent en expansió no n’és l’única conseqüència. La catàstrofe còsmica també va deixar darrere seu una estrella de neutrons giratòria o púlsar, que és tot el que queda del nucli de l’estrella original.
A la dreta es veu la brillant estrella Elnath (Beta Tauri) que es troba en els límits de les constel·lacions Taurus i Auriga i gairebé exactament en oposició al centre de la galàxia en el cel del planeta Terra.
Aquesta nítida composició inclou les dades visuals captades a través d’un filtre de banda estreta per tal de ressaltar l’emissió procedent dels àtoms d’hidrogen del gas impactat i resplendent.
El romanent de supernova té una edat estimada d’uns 40.000 anys, o sigui que la llum de la massiva explosió estel·lar va arribar a la Terra per primera vegada fa 40.000 anys. Però el romanent en expansió no n’és l’única conseqüència. La catàstrofe còsmica també va deixar darrere seu una estrella de neutrons giratòria o púlsar, que és tot el que queda del nucli de l’estrella original.