És difícil amagar una galàxia darrere d’un cúmul de galàxies. La gravetat del cúmul més proper actua com una lent enorme que estira la imatge de la galàxia distant pels costats i la distorsiona notablement.
Aquest és, precisament, el cas observat en aquesta imatge recentment publicada de l’estudi CLASH realitzat amb el Telescopi Espacial Hubble. El cúmul MACS J1206.2-0847, compost per moltes galàxies, fa de lent sobre la imatge de la galàxia de fons groga-vermella i dóna lloc al gran arc que hi ha a la dreta.
Una inspecció acurada de la imatge revela altres galàxies de fons afectades per la lent; moltes apareixen com flocs allargats. El cúmul que hi ha en primer pla només pot crear aquesta mena d’arcs si la major part de la seva massa és matèria fosca distribuïda uniformement i, per tant, no concentrada en els cúmuls de galàxies visibles.
L’anàlisi de les posicions d’aquests arcs gravitatoris proporciona també als astrònoms un mètode per estimar la distribució de la matèria fosca en els cúmuls de galàxies i per deduir-ne quan es van formar aquests immensos conglomerats de galàxies.
Aquest és, precisament, el cas observat en aquesta imatge recentment publicada de l’estudi CLASH realitzat amb el Telescopi Espacial Hubble. El cúmul MACS J1206.2-0847, compost per moltes galàxies, fa de lent sobre la imatge de la galàxia de fons groga-vermella i dóna lloc al gran arc que hi ha a la dreta.
Una inspecció acurada de la imatge revela altres galàxies de fons afectades per la lent; moltes apareixen com flocs allargats. El cúmul que hi ha en primer pla només pot crear aquesta mena d’arcs si la major part de la seva massa és matèria fosca distribuïda uniformement i, per tant, no concentrada en els cúmuls de galàxies visibles.
L’anàlisi de les posicions d’aquests arcs gravitatoris proporciona també als astrònoms un mètode per estimar la distribució de la matèria fosca en els cúmuls de galàxies i per deduir-ne quan es van formar aquests immensos conglomerats de galàxies.