Crèdit & Copyright: Martin Pugh
Aquestes tres brillants nebuloses figuren sovint en els recorreguts telescòpics de la constel·lació Sagittarius i dels atapeïts camps d’estrelles de la Via Làctia central.
Al segle XVIII, el turista còsmic Charles Messier va catalogar dues d’elles: M 8, la gran nebulosa que hi ha a l’esquerra del centre, i M 20, la nebulosa plena de colors que hi ha a la dreta. La tercera, NGC 6559, es troba per sobre de M 8, separada de la nebulosa més gran per una banda de pols fosca. Totes tres són guarderies estel·lars que es troben a uns cinc mil anys llum de distància.
L’expansiva M 8, que té un diàmetre de més de cent anys llum, també es coneix com la nebulosa de la Llacuna. El sobrenom popular de M 20 és la Trífida.
El gas hidrogen brillant crea el color vermell dominant de les nebuloses d’emissió, en contrast amb les tonalitats blaves, més llampants a la Trífida, provocades per la llum estel·lar reflectida per la pols.
Aquest ampli paisatge celeste també inclou un dels cúmuls estel·lars oberts de Messier, M 21, just per sobre i a la dreta de la Trífida.
Al segle XVIII, el turista còsmic Charles Messier va catalogar dues d’elles: M 8, la gran nebulosa que hi ha a l’esquerra del centre, i M 20, la nebulosa plena de colors que hi ha a la dreta. La tercera, NGC 6559, es troba per sobre de M 8, separada de la nebulosa més gran per una banda de pols fosca. Totes tres són guarderies estel·lars que es troben a uns cinc mil anys llum de distància.
L’expansiva M 8, que té un diàmetre de més de cent anys llum, també es coneix com la nebulosa de la Llacuna. El sobrenom popular de M 20 és la Trífida.
El gas hidrogen brillant crea el color vermell dominant de les nebuloses d’emissió, en contrast amb les tonalitats blaves, més llampants a la Trífida, provocades per la llum estel·lar reflectida per la pols.
Aquest ampli paisatge celeste també inclou un dels cúmuls estel·lars oberts de Messier, M 21, just per sobre i a la dreta de la Trífida.