Avui, 29 de febrer, és un dia de traspàs, un esdeveniment relativament rar.
L’any 46 aC, Juli Cèsar, que apareix aquí en una moneda encunyada per ell mateix, va crear un calendari que afegia un dia de traspàs cada quatre anys. César va fer-ho amb l’assessorament de l’astrònom alexandrí Sosígenes per compensar el fet que l’any de la Terra és una mica més de 365 dies. En termes moderns, el temps que triga la Terra a fer la volta al Sol és lleugerament superior al temps que triga a girar 365 vegades (respecte al Sol; ara sabem que en realitat triga 365,24219 rotacions). Per tant, si els anys de calendari tinguessin 365 dies diferirien de l’any real en 1 dia cada 4 anys, aproximadament. A la llarga, a l’hemisferi nord el juliol (anomenat així a títol pòstum pel mateix Juli Cèsar) es produiria durant l’hivern! Amb l’adopció d’un any de traspàs amb un dia addicional cada quatre anys, l’any de calendari varia molt menys.
El calendari julià es va fer servir fins al 1582, quan el Papa Gregori XIII va afinar-lo una mica més fent que els dies de traspàs no s’apliquin als anys acabats en “00”, llevat que siguin divisibles per 400. Aquest calendari gregorià és el que fem servir avui dia.