Admireu la bellesa, però temeu la bèstia. La bellesa és l’aurora, que aquí pren la forma d’una gran espiral verda, vista entre uns núvols pintorescos, la Lluna brillant al costat i les estrelles al fons. La bèstia és l’ona de partícules carregades que crea l’aurora, però que, un dia, podria alterar la civilització.
El 1859, després d’unes notables aurores observades a tot el món, un pols de partícules carregades procedents d’una ejecció de massa coronal associada a una erupció solar va afectar la magnetosfera de la Terra amb tanta intensitat que va crear la fulguració de Carrington. El trajecte relativament directe entre el Sol i la Terra podria haver estat preparat per una ejecció anterior. El que és segur és que la fulguració de Carrington va comprimir el camp magnètic terrestre de manera tan violenta que es van crear corrents en els cables telegràfics tan intensos que molts es van cremar i van provocar xocs als operadors de telègraf. Si una fulguració de Carrington impactés avui a la Terra, s’especula que es podria produir un dany a les xarxes elèctriques i electròniques globals a una escala sense precedents.
L’aurora de la imatge es va fotografiar el 2016 sobre el llac Thingvallavatn (Islàndia), un llac que omple en part una falla que divideix les grans plaques tectòniques eurasiàtiques i nord-americanes.
