Aquest bell però complex conjunt de gas i pols interestel·lar, una regió de formació estel·lar catalogada com a NGC 2264, es troba a uns 2.700 anys llum de distància a la tènue però fantasiosa constel·lació Monoceros.
Vist en direcció a l’equador celeste i a prop del pla de Via Làctia, aquest paisatge celeste barreja nebuloses d’emissió vermelloses excitades per la llum energètica procedent d’estrelles nounades amb núvols foscos de pols interestel·lar. Quan els núvols de pols, que d’altra banda serien obscurs, es troben a prop de les estrelles joves i calentes, també reflecteixen la llum de les estrelles i formen nebuloses de reflexió blaves. La brillant estrella variable S Monocerotis està immersa en una boirina de color blau prop del centre. Les estrelles de NGC 2264, presents en un contorn triangular sobre S Monocerotis, es coneixen popularment com el cúmul estel·lar de l’Arbre de Nadal. Esculpida per una enèrgica llum estel·lar, la nebulosa del Con es troba cap per avall en l’àpex d’aquest arbre de Nadal còsmic, mentre que la pell polsegosa i enrevessada de gas i pols brillants sota l’arbre és la nebulosa de la Pell de Guineu. La sumptuosa imatge telescòpica abasta de dalt a baix uns 1,5 graus o 3 llunes plenes en el firmament, i cobreix gairebé 80 anys llum a la distància de NGC 2264.