Tots els dies, roques provinents de l’espai s’estavellen contra la Terra. Com més grans, però, menor és la freqüència amb què ho fan.
Diàriament, molts quilograms de pols espacial arriben a la Terra; els blocs més grans apareixen en forma de brillants meteors. Habitualment, són boles de gel de la mida d’una pilota de beisbol que penetren en la nostra atmosfera i s’evaporen ràpidament.
Les amenaces més significatives són les roques d’uns 100 metres de diàmetre que s’aproximen a la Terra, més o menys, cada 1.000 anys. Si un objecte d’aquesta mida caigués a l’oceà podria causar tsunamis potencialment devastadors, fins i tot, sobre les costes més allunyades.
La col·lisió amb un asteroide massiu, de més d’un quilòmetre de diàmetre, és un rar esdeveniment que es produeix cada milions d’anys però que podria tenir conseqüències veritablement globals.
Hi ha nombrosos asteroides per descobrir; a la imatge de dalt, captada pel Telescopi Espacial Hubble el 1998, se’n veu un en forma de ratlla llarga blava.
El juny de 2002 es va descobrir el petit asteroide de 100 metres 2002 MN, just després de passar brunzint dins de l’òrbita de la Lluna. Des del 1994 XM1, el 2002 MN és l’asteroide que ha passat més a prop, però no tant com ho farà, l’any 2029, el 2004 MN4.
Una col·lisió amb un asteroide de grans dimensions no afectaria l’òrbita de la Terra, però la pols que aixecaria afectaria el clima. Un resultat probable seria l’extinció a nivell mundial de moltes espècies de sers vius, una extinció que faria petita la que, ara mateix, està passant.
Diàriament, molts quilograms de pols espacial arriben a la Terra; els blocs més grans apareixen en forma de brillants meteors. Habitualment, són boles de gel de la mida d’una pilota de beisbol que penetren en la nostra atmosfera i s’evaporen ràpidament.
Les amenaces més significatives són les roques d’uns 100 metres de diàmetre que s’aproximen a la Terra, més o menys, cada 1.000 anys. Si un objecte d’aquesta mida caigués a l’oceà podria causar tsunamis potencialment devastadors, fins i tot, sobre les costes més allunyades.
La col·lisió amb un asteroide massiu, de més d’un quilòmetre de diàmetre, és un rar esdeveniment que es produeix cada milions d’anys però que podria tenir conseqüències veritablement globals.
Hi ha nombrosos asteroides per descobrir; a la imatge de dalt, captada pel Telescopi Espacial Hubble el 1998, se’n veu un en forma de ratlla llarga blava.
El juny de 2002 es va descobrir el petit asteroide de 100 metres 2002 MN, just després de passar brunzint dins de l’òrbita de la Lluna. Des del 1994 XM1, el 2002 MN és l’asteroide que ha passat més a prop, però no tant com ho farà, l’any 2029, el 2004 MN4.
Una col·lisió amb un asteroide de grans dimensions no afectaria l’òrbita de la Terra, però la pols que aixecaria afectaria el clima. Un resultat probable seria l’extinció a nivell mundial de moltes espècies de sers vius, una extinció que faria petita la que, ara mateix, està passant.