Què li ha passat a Iapetus, el satèl·lit de Saturn?
Àmplies zones d’aquest món estrany són fosques com el carbó, mentre que altres són tan brillants com el gel. Es desconeix la composició del material fosc, però els espectres d’infraroig indiquen que segurament conté una mena fosca de carboni. Iapetus té també una insòlita serralada equatorial que fa que sembli una nou.
Per ajudar a comprendre millor aquest satèl·lit aparentment pintat, el 2007 la NASA va dirigir la sonda Cassini que orbita Saturn a acostar-s’hi fins a 2.000 quilòmetres.
Aquesta fotografia, presa des d’uns 75.000 quilòmetres, va permetre visualitzar l’hemisferi de Iapetus que sempre està enrere. Al sud s’hi veu un enorme cràter d’impacte d’uns 450 quilòmetres de diàmetre que sembla superposat sobre un cràter més antic de mida similar. També s’hi veu el material fosc que cobreix cada cop més la part més oriental de Iapetus i enfosqueix els cràters i les muntanyes.
Un examen detallat indica que aquest recobriment fosc en general s’orienta cap a l’equador del satèl·lit i fa menys d’un metre de gruix. Es creu que la major part és brutícia que queda quan el gel relativament càlid però brut es sublima.
Una capa inicial de material fosc podria haver estat pintada per l’acreció de restes alliberades per meteorits procedents d’altres satèl·lits.
Aquesta i altres imatges fetes per la Cassini mentre sobrevola Iapetus són objecte d’estudi a la recerca de més i millors indicis.
Àmplies zones d’aquest món estrany són fosques com el carbó, mentre que altres són tan brillants com el gel. Es desconeix la composició del material fosc, però els espectres d’infraroig indiquen que segurament conté una mena fosca de carboni. Iapetus té també una insòlita serralada equatorial que fa que sembli una nou.
Per ajudar a comprendre millor aquest satèl·lit aparentment pintat, el 2007 la NASA va dirigir la sonda Cassini que orbita Saturn a acostar-s’hi fins a 2.000 quilòmetres.
Aquesta fotografia, presa des d’uns 75.000 quilòmetres, va permetre visualitzar l’hemisferi de Iapetus que sempre està enrere. Al sud s’hi veu un enorme cràter d’impacte d’uns 450 quilòmetres de diàmetre que sembla superposat sobre un cràter més antic de mida similar. També s’hi veu el material fosc que cobreix cada cop més la part més oriental de Iapetus i enfosqueix els cràters i les muntanyes.
Un examen detallat indica que aquest recobriment fosc en general s’orienta cap a l’equador del satèl·lit i fa menys d’un metre de gruix. Es creu que la major part és brutícia que queda quan el gel relativament càlid però brut es sublima.
Una capa inicial de material fosc podria haver estat pintada per l’acreció de restes alliberades per meteorits procedents d’altres satèl·lits.
Aquesta i altres imatges fetes per la Cassini mentre sobrevola Iapetus són objecte d’estudi a la recerca de més i millors indicis.