Els filaments trenats i serpentejants de gas brillant suggereixen aquest nom popular: la nebulosa de la Medusa. També coneguda com Abell 21, aquesta Medusa és una antiga nebulosa planetària que es troba a uns 1.500 anys llum de distància a la constel·lació Gemini.
Com el seu homònim mitològic, la nebulosa s’associa a una transformació espectacular. La fase de nebulosa planetària representa l’etapa final en l’evolució de les estrelles de massa baixa com el Sol quan de gegants vermelles es transformen en nanes blanques i calentes; en aquest procés expulsen les capes més externes. La radiació ultraviolada procedent de l’estrella calenta alimenta la resplendor nebular. L’estrella en transformació de la Medusa és a prop del centre del conjunt en forma de mitja lluna.
En aquesta imatge profunda de telescopi, els filaments més tènues s’estenen per sota i a l’esquerra de la zona de la mitja lluna.
S’estima que la nebulosa de la Medusa té un diàmetre de més de 4 anys llum.
Com el seu homònim mitològic, la nebulosa s’associa a una transformació espectacular. La fase de nebulosa planetària representa l’etapa final en l’evolució de les estrelles de massa baixa com el Sol quan de gegants vermelles es transformen en nanes blanques i calentes; en aquest procés expulsen les capes més externes. La radiació ultraviolada procedent de l’estrella calenta alimenta la resplendor nebular. L’estrella en transformació de la Medusa és a prop del centre del conjunt en forma de mitja lluna.
En aquesta imatge profunda de telescopi, els filaments més tènues s’estenen per sota i a l’esquerra de la zona de la mitja lluna.
S’estima que la nebulosa de la Medusa té un diàmetre de més de 4 anys llum.