En les profunditats turbulentes i còsmiques de la nebulosa de la Llacuna hi ha gas interestel·lar brillant i núvols de pols fosca. També coneguda com a M8, aquesta regió de formació estel·lar es troba a uns 5.000 anys llum de distància i és una parada popular en les visites telescòpiques a la constel·lació de Sagitari, al centre de la Via Làctia. Dominada per l’emissió vermella característica dels àtoms d’hidrogen ionitzat que es recombinen amb electrons lliures, aquesta impressionant vista de la Llacuna fa més de 100 anys llum de diàmetre. Al centre, la forma brillant i compacta de rellotge de sorra és gas ionitzat i esculpit per la radiació energètica i els vents estel·lars extrems procedents d’una estrella jove i massiva. De fet, les nombroses estrelles brillants del cúmul obert NGC 6530 vaguen dins de la nebulosa després d’haver-se format en la Llacuna fa milions d’anys.
Per crear aquesta àmplia i profunda fotografia de la nebulosa de la Llacuna, les dades de banda ampla del Pan-STARRS (Panoramic Survey Telescope & Rapid Response System) es van combinar amb les dades de banda estreta de telescopis d’aficionats.