Com es formen les galàxies com la nostra Via Làctia? Atès que el nostre Univers es mou massa lentament per veure-ho, per ajudar a esbrinar-ho s’han creat simulacions per ordinador com aquesta.
En el vídeo, el color verd representa (majoritàriament) el gas hidrogen. A la part inferior dreta es mostra el temps en milers de milions d’anys des del Big Bang. L’omnipresent matèria fosca hi és però no es veu.
Quan comença la simulació, el gas ambient cau i s’acumula a les regions de gravetat relativament alta. Tot seguit es formen nombroses proto-galàxies que giren i comencen a fusionar-se. Després d’uns quatre mil milions d’anys, es materialitza un centre ben definit que domina una regió d’uns 100.000 anys llum de diàmetre; tot plegat comença a semblar una galàxia de disc moderna. Després d’uns pocs milers de milions d’anys més, aquesta galàxia primerenca col·lisiona amb una altra mentre els corrents de gas procedents d’altres fusions plouen en aquesta estranya i fascinant dansa còsmica. Quan la simulació arriba a la meitat de l’edat actual de l’Univers, es desenvolupa un únic disc més gran. Quan s’arriba a l’època actual i el vídeo s’acaba, les bombolles de gas (algunes representen petites galàxies satèl·lit) cauen dintre d’aquest disc i són absorbides per la galàxia en rotació.
És possible que a la nostra Via Làctia encara no s’hagin acabat les grans fusions. Evidències recents indiquen que, en els propers milers de milions d’anys, la nostra gran galàxia de disc col·lisionarà i es fusionarà amb la lleugerament més gran galàxia de disc d’Andròmeda.
En el vídeo, el color verd representa (majoritàriament) el gas hidrogen. A la part inferior dreta es mostra el temps en milers de milions d’anys des del Big Bang. L’omnipresent matèria fosca hi és però no es veu.
Quan comença la simulació, el gas ambient cau i s’acumula a les regions de gravetat relativament alta. Tot seguit es formen nombroses proto-galàxies que giren i comencen a fusionar-se. Després d’uns quatre mil milions d’anys, es materialitza un centre ben definit que domina una regió d’uns 100.000 anys llum de diàmetre; tot plegat comença a semblar una galàxia de disc moderna. Després d’uns pocs milers de milions d’anys més, aquesta galàxia primerenca col·lisiona amb una altra mentre els corrents de gas procedents d’altres fusions plouen en aquesta estranya i fascinant dansa còsmica. Quan la simulació arriba a la meitat de l’edat actual de l’Univers, es desenvolupa un únic disc més gran. Quan s’arriba a l’època actual i el vídeo s’acaba, les bombolles de gas (algunes representen petites galàxies satèl·lit) cauen dintre d’aquest disc i són absorbides per la galàxia en rotació.
És possible que a la nostra Via Làctia encara no s’hagin acabat les grans fusions. Evidències recents indiquen que, en els propers milers de milions d’anys, la nostra gran galàxia de disc col·lisionarà i es fusionarà amb la lleugerament més gran galàxia de disc d’Andròmeda.