L’enorme i bella galàxia espiral barrada NGC 2525 es troba a 70 milions d’anys llum de la Via Làctia.
Brilla en el firmament nocturn de la Terra dins dels límits de la constel·lació meridional Puppis. Amb uns 60.000 anys llum de diàmetre, els seus braços espirals revestits de núvols de pols fosca, estrelles blaves massives i regions rosades de formació estel·lar serpentegen en aquesta magnífica fotografia del Telescopi Espacial Hubble. Vista als afores de NGC 2525 el gener de 2018, la supernova SN 2018gv és l’estrella més brillant que s’hi veu a la part inferior esquerra. En un time lapse, una sèrie d’observacions del Hubble van seguir l’explosió estel·lar —la detonació nuclear d’una estrella nana blanca desencadenada per l’acreció de material d’una estrella acompanyant— fins que va desaparèixer lentament de la vista. Identificada com a una supernova de tipus Ia, la seva lluminositat es considera una candela estàndard còsmica. Les supernoves de tipus Ia es fan servir per a mesurar les distàncies a les galàxies i determinar la velocitat d’expansió de l’Univers.