De vegades, els filaments esclaten més enllà del Sol.
La seqüència mostra un enorme filament que s’havia vist surant sobre la superfície del Sol per més d’una setmana fins que, a finals del 2010, va esclatar. Va ser captada en un color de llum ultraviolada pel Solar Dynamics Observatory que orbita la Terra. L’explosió va crear una ejecció de massa coronal que va dispersar plasma d’alta energia en el Sistema Solar. Aquest núvol de plasma, però, no va arribar a la Terra i, per tant, no va causar aurores. L’erupció mostra la forma com àrees molt distants del Sol poden actuar a l’uníson. Els anys vinents, les explosions d’aquesta mena seran segurament menys comunes a mesura que l’activitat magnètica superficial del Sol passa per un mínim.
La seqüència mostra un enorme filament que s’havia vist surant sobre la superfície del Sol per més d’una setmana fins que, a finals del 2010, va esclatar. Va ser captada en un color de llum ultraviolada pel Solar Dynamics Observatory que orbita la Terra. L’explosió va crear una ejecció de massa coronal que va dispersar plasma d’alta energia en el Sistema Solar. Aquest núvol de plasma, però, no va arribar a la Terra i, per tant, no va causar aurores. L’erupció mostra la forma com àrees molt distants del Sol poden actuar a l’uníson. Els anys vinents, les explosions d’aquesta mena seran segurament menys comunes a mesura que l’activitat magnètica superficial del Sol passa per un mínim.