Crèdit & Copyright: Neil deGrasse Tyson (AMNH)
Aquest proper dissabte, si és clar, els novaiorquesos ben situats podran sortir al carrer al capvespre i contemplar la seva ciutat com una versió moderna de Stonehenge. Els carrers de Manhattan s’inundaran espectacularment amb la llum del Sol en el moment en què es posa, precisament, a l’extrem occidental de cada carrer. Normalment, els alts edificis que voregen els carrers quadriculats de Nova York oculten el Sol ponent.
Aquest efecte fa que Manhattan sigui una mena de Stonehenge modern, tot i que que només estigui alineat a uns 30 graus a l’est del nord. Si la quadrícula dels carrers de Manhattan estiguessin perfectament alineats a l’est i a l’oest, l’efecte es produiria a l’equinocci de primavera (21 de març) i al de tardor (21 de setembre), els dos únics dies en què el Sol surt i es pon just per l’est i l’oest.
La imatge estirada horitzontalment mostra el Sol ponent-se pel carrer 34, vist des de Park Avenue.
Si els núvols oculten la posta de Sol del dissabte no desespereu; passa el mateix dos cops l’any: a finals de maig i mitjans de juliol. En cap d’aquestes ocasions, però, mireu directament al Sol.
Aquest efecte fa que Manhattan sigui una mena de Stonehenge modern, tot i que que només estigui alineat a uns 30 graus a l’est del nord. Si la quadrícula dels carrers de Manhattan estiguessin perfectament alineats a l’est i a l’oest, l’efecte es produiria a l’equinocci de primavera (21 de març) i al de tardor (21 de setembre), els dos únics dies en què el Sol surt i es pon just per l’est i l’oest.
La imatge estirada horitzontalment mostra el Sol ponent-se pel carrer 34, vist des de Park Avenue.
Si els núvols oculten la posta de Sol del dissabte no desespereu; passa el mateix dos cops l’any: a finals de maig i mitjans de juliol. En cap d’aquestes ocasions, però, mireu directament al Sol.
