Crèdit & Copyright: Mike Rosinski
Fixeu la càmera digital en un trípode, inicieu una sèrie llarga d’exposicions, i ja podeu enregistrar rastres d’estrelles.
A mesura que el planeta Terra gira sobre el seu eix, els arcs concèntrics traçats per les estrelles sovint produeixen escenes de somni. Però si us agafa el son, els resultats poden ser sorprenents.
En una nit d’estiu, el fotògraf Mike Rosinski, des del pati de casa seva a Hartland (Michigan, EUA), va començar a fer una sèrie d’exposicions. En un principi pretenia captar uns 45-55 minuts de rastres d’estrelles, però es va quedar adormit. Al despertar-se unes 3 hores més tard, se’n va adonar que la seva càmera havia seguit funcionant fins que la bateria es va esgotar.
Amb les imatges resultants esperava trobar els elegants rastres concèntrics de les estrelles així com la llum de la Lluna reflectida a les finestres. Però mentre dormia en la càlida nit, un batibull de ratlles grogues van inundar l’escena. No eren obra de les fades, sinó de les cuques de llum.
A mesura que el planeta Terra gira sobre el seu eix, els arcs concèntrics traçats per les estrelles sovint produeixen escenes de somni. Però si us agafa el son, els resultats poden ser sorprenents.
En una nit d’estiu, el fotògraf Mike Rosinski, des del pati de casa seva a Hartland (Michigan, EUA), va començar a fer una sèrie d’exposicions. En un principi pretenia captar uns 45-55 minuts de rastres d’estrelles, però es va quedar adormit. Al despertar-se unes 3 hores més tard, se’n va adonar que la seva càmera havia seguit funcionant fins que la bateria es va esgotar.
Amb les imatges resultants esperava trobar els elegants rastres concèntrics de les estrelles així com la llum de la Lluna reflectida a les finestres. Però mentre dormia en la càlida nit, un batibull de ratlles grogues van inundar l’escena. No eren obra de les fades, sinó de les cuques de llum.