Crèdits: Expedició Leonid Kulik, Wikipedia
L’explosió natural més potent de la història recent de la Terra es va produir el 30 de juny de 1908 quan un meteorit va esclatar sobre el riu Tunguska a Sibèria, Rússia. Va detonar amb una potència estimada unes 1.000 vegades més gran que la bomba atòmica llançada sobre Hiroshima, va demolir els arbres fins a més de 40 quilòmetres de distància i va sacsejar el terra en un gran terratrèmol.
Els informes dels testimonis presencials són impressionants. La fotografia va ser presa per una expedició russa a Tunguska gairebé 20 anys després del succés: els arbres cobrien el terra com si fossin escuradents.
Les estimacions de la mida del meteorit van de 60 fins a més de 1.000 metres de diàmetre. Evidències recents suggereixen que, fins i tot, el llac pròxim Cheko podria haver estat creat per l’impacte.
Tot i que un meteorit de la mida del de Tunguska pot arrasar una ciutat, les àrees metropolitanes ocupen una fracció tan petita de la superfície de la Terra que un impacte directe en una és relativament poc probable. El més probable és un impacte sobre l’aigua prop d’una ciutat que crei un perillós tsunami.
Un dels objectius de l’astronomia moderna és trobar objectes del Sistema Solar capaços de provocar una devastació semblant molt abans que s’estavellin contra la Terra.
Els informes dels testimonis presencials són impressionants. La fotografia va ser presa per una expedició russa a Tunguska gairebé 20 anys després del succés: els arbres cobrien el terra com si fossin escuradents.
Les estimacions de la mida del meteorit van de 60 fins a més de 1.000 metres de diàmetre. Evidències recents suggereixen que, fins i tot, el llac pròxim Cheko podria haver estat creat per l’impacte.
Tot i que un meteorit de la mida del de Tunguska pot arrasar una ciutat, les àrees metropolitanes ocupen una fracció tan petita de la superfície de la Terra que un impacte directe en una és relativament poc probable. El més probable és un impacte sobre l’aigua prop d’una ciutat que crei un perillós tsunami.
Un dels objectius de l’astronomia moderna és trobar objectes del Sistema Solar capaços de provocar una devastació semblant molt abans que s’estavellin contra la Terra.