A finals d’enguany, Mart encara brilla intensament en la nit de la Terra mentre deambula per la constel·lació de Taurus.
La seva tonalitat groguenca brillant domina aquest camp de visió estrellat que inclou Aldebaran —l’estrella alfa de Taurus— i els cúmuls estel·lars de les Híades i les Plèiades. La gegant vermella Aldebaran sembla ancorar la forma de V de les Híades (a l’esquerra de la fotografia), però Aldebaran no forma part del cúmul estel·lar de les Híades. El cúmul de les Híades es troba a 151 anys llum de distància, cosa que el fa ser el cúmul estel·lar obert més proper, però Aldebaran es troba a menys de la meitat d’aquesta distància, al llarg de la mateixa línia de visió. A la dreta, a uns 400 anys llum de distància, hi ha el cúmul estel·lar obert catalogat com a Messier 45, també conegut com a les Plèiades o les Set Germanes. En el mite grec, les Plèiades eren filles del tità astronòmic Atles i de la nimfa marina Pleione.