J. Lotz (STScI) & the Frontier Fields team, M. Postman (STScI) & the CLASH team, Z. Levay (STScI)
Ha tornat!. Mai abans s’havia predit l’observació d’una supernova. El singular esdeveniment astronòmic va tenir lloc en el camp del cúmul de galàxies MACS J1149.5+2223.
La major part dels punts brillants de la imatge són galàxies d’aquest cúmul. La supernova real, anomenada supernova Refsdal, es va produir una vegada en un lloc molt llunyà de l’Univers i molt per darrere d’aquest cúmul de galàxies. La gravetat va provocar que el cúmul actués com una lent gravitatòria massiva i que la imatge de la supernova Refsdal es fragmentés en múltiples imatges brillants. Una d’aquestes imatges va arribar a la Terra fa uns deu anys, probablement en el cercle vermell superior, i es va perdre. Les quatre imatges addicionals van assolir el nivell màxim durant l’abril (en el cercle vermell inferior) repartides al voltant d’una galàxia massiva del cúmul com la primera supernova Creu d’Einstein.
Però n’hi havia més. Les anàlisis van revelar que la imatge d’una sisena supernova brillant semblava seguir el seu camí a la Terra i podria arribar-hi l’any vinent. A principis d’aquest mes —just a temps— es va captar aquesta sisena imatge (en el cercle vermell del mig) tal com s’havia predit.
L’estudi de seqüències d’imatges com aquesta ajuda a entendre com es distribueix la matèria en els cúmuls i galàxies, la velocitat d’expansió de l’Univers i com esclaten les estrelles massives.