Crèditd & Copyright: César Vega Toledano. Anotacions: Judy Schmidt
Primer van ser els arbres.
A Salamanca (Espanya), el fotògraf va notar el peculiar aspecte d’un bosc de roures després de ser podats. Després va arribar la galàxia. El fotògraf va estar despert fins a les dues de la matinada, esperant que la Via Làctia s’elevés per damunt del nivell d’un majestuós roure. Des d’aquesta perspectiva curosament escollida, les bandes de pols de la galàxia semblen prolongacions naturals de les branques de l’arbre. Després va arribar la llum. A l’altra banda de l’arbre va instal·lar-hi una llanterna per projectar-ne la silueta. Els altres arbres, per casualitat, també van aparèixer com a siluetes sobre l’horitzó relativament brillant.
La fotografia es va fer el 2015 amb una única exposició de 30 segons; a continuació es va processar digitalment per ressaltar la Via Làctia.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.
A Salamanca (Espanya), el fotògraf va notar el peculiar aspecte d’un bosc de roures després de ser podats. Després va arribar la galàxia. El fotògraf va estar despert fins a les dues de la matinada, esperant que la Via Làctia s’elevés per damunt del nivell d’un majestuós roure. Des d’aquesta perspectiva curosament escollida, les bandes de pols de la galàxia semblen prolongacions naturals de les branques de l’arbre. Després va arribar la llum. A l’altra banda de l’arbre va instal·lar-hi una llanterna per projectar-ne la silueta. Els altres arbres, per casualitat, també van aparèixer com a siluetes sobre l’horitzó relativament brillant.
La fotografia es va fer el 2015 amb una única exposició de 30 segons; a continuació es va processar digitalment per ressaltar la Via Làctia.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.